Em capbusso al fons del mar
Per no veure res més d’aquest parany
Tenyit de somnis que ens van grans

Aquí tot és calma i no hi ha crits
Només bombolles que entre els dits
Es mouen i em van seduint

Y la por es confon amb el dormir
Nedar és sinònim de coixí
L’oxigen neix del fons marí

Les profunditats remouen
Tots els fonaments miro al voltant
I l’equilibri és permanent

L’aigua al coll em fa pensar
Que si tu no hi ets, ni el mar

I ballar és més fàcil que aplaudir
La llibertat té forma i fil
L’expressió és fa amb tots els sentits

La ferida oberta és sacrament
I el joc es mou entre les dents
La bogeria és reglament

L’aigua al coll em fa pensar
Que si tu no hi ets, ni el mar